Som un grup de pianistes professionals, professors, concertistes, acompanyants, corepetitors d’òpera, fisioterapeutes, locals i internacionals.

Concurso per a joves pianistes Torredembarra 17 novembre

Bases

Per más informació ver bases

Inscripció

Per a inscripcions: Butlleta d’inscripció

Curs d'òpera per a pianistes i cantants del 17 al 20 d'agost,a Torredembarra

Professors

Mark Hastings pianista
Marta Mathéu soprano

Després de l'èxit del curs passat, repetim aquest agost, amb la nova incorporació de Marta Mathéu, que treballarà amb els cantants, i cantarà amb ells en el concert final. Hi podeu participar en grup, o o bé individualment.

Preus

General Socis “pianissimo”
Alumnes actius individual 360€ 300€
Alumnes actius duo 480€ 400€
Oients 10€ un dia  

Lloc

Cal Maiam, Santa Rosalia 38 en Torredembarra

Inscripció

Per a inscripcions: Butlleta d’inscripció

Recital de Marta Matheu , soprano i Diana Baker, piano

La soprano Marta Matheu i la pianista Diana Baker oferiran un recital el dia 18 d'agost a les 22.00, al Pati del Castell de Torredembarra amb obres de Britten, Toldrà i Fauré.

Preu entrada

general 15 € ( socis/membres pianissimo) entrada lliure

Lloc

Pati del Castell de torredembarra, a les 22:00

Recital Vladimir Sverdlov, 19 d'agost

Tal com ens va prometre, el gran pianista i compositor rus Vladimir Sverdlov Ashkenazy oferirà el dia 19 d'agost a les 22.00 al Pati del Castell de Torredembarra un recital estrenant la seva nova sonata per a piano.

Preu entrada

15 € ( socis/ membres pianissimo)entrada lliure.

Lloc

Pati del Castell de Torredembarra

Classes de piano amb Vladimir Sverdlov del 20 al 23 d'agost, a Torredembarra

Places limitades

Preu

80 euros per classe, ( membres/ socis) 50 €

Lloc

Cal Maiam, Santa Rosalia 38 en Torredembarra

Inscripció

Per a inscripcions: Butlleta d’inscripció

Per què l’associació?

Crear una xarxa de treball per a pianistes professionals per trobar-se en un ambient relaxat i informal per conversar sobre tots els problemes i obstacles relacionats amb la carrera de pianista.

La vida del pianista és una vida molt solitària. Passa moltes hores al dia sol perfeccionant la seva tècnica, començant de molt jove. Necessitem seure i parlar de l’equilibri entre aquest confinament solitari a una edat tan jove i l’evolució cap a la maduresa. Estar tant aïllat des de tan jove (vuit o deu anys) pot tenir un efecte dramàtic en la vida del músic que està creixent.

Per ajudar als professors privats a buscar nous mètodes i tècniques per avançar en l’educació per a nens i adults.

Ara estem vivint en el segle XXI. Molts mètodes per aprendre el piano encara provenen del segle XIX i fins i tot del XVIII. Hem de revisar i parlar de tots els mètodes, especialment de finals del segle XX convidant especialistes en aquest camp. Estudiar piano de molt jove és totalment diferent que fer-ho a l’adolescència o en l’edat adulta. Sabem que per aconseguir ser concertistes professionals necessitem començar extremadament joves, desenvolupant músculs, etc. Però l’alegria d’estudiar ha de ser la màxima prioritat. Quantes vegades no hem sentit parlar d’alumnes que deixen el piano a l’edat de 12 o 13 anys degut a la falta de disciplina, d’un professor massa sever que no entén com fer gaudir de l’estudi o la falta de suport per part de la família. Aquests temes haurien de ser discutits en fòrums i taules rodones.

Donar la oportunitat als pianistes de fer concerts, guanyant experiència en l’escenari.

Aquest tema és un dels que presenta major controvèrsia. L’estudiant estudia en una acadèmia de música fins que es gradua, i possiblement després pot aconseguir algun tipus de beca per realitzar algun postgrau en un altre país, però després què? Possiblement intenten participar en concursos internacionals per atreure l’atenció d’agents o algun tipus de promotors per començar la seva carrera.

Tots sabem que hi ha un nombre extremadament petit de pianistes que poden aconseguir una agenda de concerts que els permeti sobreviure econòmicament. Quines possibilitats tenen els altres?

Comencen a donar classes. Molts no estan interessats ni qualificats per fer-ho, però quines són les alternatives per sobreviure?

Per què el pianista arriba cada cop a menys públic i té menys possibilitats de fer concerts.

Sabem que la única manera de preparar-se i practicar és l’experiència a l’escenari. Fent gires i concerts en pianos i acústiques diferents forma part del procés d’aprendre. Provar nou repertori a l’escenari és totalment diferent que provar-ho dins d’unes portes tancades a casa o a l’estudi.

Ajudar econòmicament als pianistes que han acabat els seus estudis de postgrau per continuar estudiant i preparant concerts.

Molts joves professionals comencen directament a donar classes després de graduar-se. Molts tenen que perdre el temps que utilitzarien practicant per poder sobreviure econòmicament. Com poden trobar una manera de practicar les cinc o sis hores diàries que necessiten per continuar les seves activitats professionals? Una fundació especial ha de treballar per ajudar als pianistes a continuar creixent coma a músics i deixar fora l’estrès d’intentar sobreviure econòmicament. La fundació es reunirà regularment per veure i vigilar el progrés dels pianistes.

Fer conferències amb afinadors professionals sobre l’art d’afinar el piano, comprendre com es construeix un piano i els seus avantpassats com el clave, fortepiano...

Aquesta és una àrea que necessita ser explorada. Personalment vaig començar a comprendre com estava construït un piano per una visita fa anys a una fàbrica de pianos. Tenia accés ja que estava convidada per escollir un piano per una sala de concerts.

Molts pianistes no tenen CAP idea de com es construeix un piano i tampoc de com s’afina. Els seus coneixements sobre la història del piano també són nuls.. Com podem entendre el llenguatge dels compositors d’instruments de teclat dels segles XVII, XVIII, i XIX sense tenir cap coneixement dels instruments d’aquest període? Convidarem especialistes en construcció i afinació i farem també classes d’instruments antics i comparant el llenguatge entre ells i el piano modern.

Parlar amb la indústria de la música, agents, promotors, firmes de gravació... l’objectiu del concertista en el segle XXI.

És necessari un diàleg amb la indústria de la música. Com s’està desenvolupant en el segle XXI amb l’arribada de les noves tecnologies, la caiguda de la indústria de gravació i el nou món d’Internet.  

Com podem tenir accés a instruments de gamma alta?

Molts estudiants comencen amb pianos verticals. Amb la pujada de preus dels bons pianos de cua, és gairebé impossible per als pianistes tenir-ne accés. Treballar sobre un bon instrument és un dels aspectes més importants de l’educació del pianista. L’estudi del control mecànic, pedal són essencials per al pianista aspirant. Hem de trobar una solució per donar a l’aspirant a concertista un contacte regular amb un bon instrument.

Trobades amb músics internacionals parlant i tocant junts i participar en classes obertes.

Aquest és un dels aspectes més importants de l’associació, per a grups petits per treballar diàriament amb els millors professors de tot el voltant del món.

Tots hem participat en classes magistrals. Jo personalment m’he sentit després una mica frustrada. Mai hi ha prou temps per aprofitar la situació i de conèixer bé el professor i parlar amb profunditat de tots els obstacles al voltant del concert i la relació amb el compositor. Volem crear classes obertes i particulars per als estudiants perquè es puguin beneficiar totalment de l’experiència.

Viatjar d’una manera mòbil per fer concerts.

Degut al preu desorbitat dels pianos de cua hi ha pocs pianos de cua bons. La idea d’una “caravana” de pianistes que viatgen pels pobles amb un camió que tingui escenari incorporat, amb un piano de gran qualitat, que es pugui obrir en les places dels pobles. Aquesta manera de fer una gira ens permet arribar a llocs que no tenen accés a escoltar música clàssica per piano de nivell. I donarà la oportunitat de tocar als pianistes que hagin acabat la carrera i també als pianistes locals.

Convidar espònsors a participar en conferències especials sobre l’art d’escoltar, creativitat en el lloc de treball i de comprendre quin és el trajecte del pianista professional.

La nostra relació amb els espònsors pot ser més productiva i excitant per ells si treballem junts. He participat en conferències adreçades a homes de negocis sobre l’art d’escoltar. Quants grans directors tenen el somni d’escoltar sis o set veus a la vegada. El músic professional n’és capaç. L’experiència va ser un èxit, aprenen no només a donar diners a l’art sinó també a beneficiar-se d’aquesta experiència. No molta gent té el luxe d’aprendre a escoltar, llavors hem de crear classes no només per als espònsors sinó també per al públic en general.

Crear tallers amb repertori especialitzat per a piano, incloent-hi música de cambra, lieder, òpera i reduccions d’orquestra.

Molts pianistes estudien només per a ser solistes. Aquesta és una oportunitat per als pianistes de conèixer l’òpera, el lieder, els llenguatges estrangers i la funció del piano com a substitut de l’orquestra. El llenguatge d’improvisació, músiques del món, danses, i pràcticament tota la segona part del segle XX que han oblidat a les acadèmies.

Treballar amb els professionals a la indústria de gravació, estudiant noves formes de tecnologia i treballant amb Internet.

El creixement del món del so en el segle XXI es desenvolupa ràpidament. Els pianistes necessiten estudiar detalladament com gravar, fer el muntatge i comprendre com funciona tot. Ser independent per poder controlar les seves pròpies gravacions.

Web site created by http://rodolfograve.blogspot.com